Si demanem a qualsevol persona quantes vocals hi ha en català, la resposta serà que cinc: a, e, i, o, u. Tothom ho sap. Però si demanem que ens especifiquin quants sons vocàlics els corresponen, ja no és tan fàcil ni evident.
La vocal neutra:
La vocal neutra, és un soque no és ni el de la a ni el de la e. Podríem dir que és entremig.
Noms i adjectius:
a) La norma general es que el noms en masculí acaben en -e i els que són femnins en -a.
Ex: home, dona...
Noms masculins acabats en -a: dia, indígena, nòmada, ioga, mapa, papa...
Noms femenins acabats en -e: febre, imatge, mare, torre, classe, frase, llebre...
b) Els plurals dels mots que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es.
Ex: el jove----- els joves
la mare---- les mares
A vegades, implica fer haver de fer canvis en alguns mots:
Ex: la coca----- les coques
l'arruga---- les arrugues
c) En les terminacions verbals, si el so de vocal neutra és l'últim escriurem -a, i si és el penúltim escriurem -e.
Ex: canta------- cantes
parlava----- parlaven
d) Una forma útil per saber si en mig de paraula hi va una e o una a quan el so és neutre consisteix a trobar un mot de la mateixa família que tingui l'accent en la síl·laba que ens fa dubtar.
Els sons vocàlics o/u:
Acabem de veure qu la a o la e poden sonar vocal neutra, també li passa a la o, que de vegades sona u.
Ex: córrer-----correrem
La o quan es troba en una síl·laba àtona sona u.
Ex: portaré
Quan una sola grafia (o) es correspon amb dos sons (o, u) de seguida s'ens presenten problemes ortogràfics:
a) Una estratègia possible és fer com en la vocal neutra, trobar una paraula de la mateixa família.
b) La majoria d'adjectius i noms en singular acaben en -o.
Ex: maco, flonjo...
Els que s'escriuen amb -u és perquè acaben en diftong -eu, -ou.
Ex: ateu, peu...
c) Els mots acabats en -s, -ç -tx, -x, -ix, -sc, -st, -xt, i -ig fan el plural en -os.
Ex: cos---- cossos
traç---- taços
d) Els mots acabats en -us solen ser invariables:
Ex: focus
tipus
