El teatre.

El teatre és la representació dialogada per part d'uns actors en un escenari.

Tragèdia: es tracten temes profunds i seriosos amb un desenllaç tràgic. Acaba en una desgràcia. El protagonista viu un destí fatal. Llenguatge culte i apropiat.

Comèdia: els personatges són prpers i reals. Solen fer riure al públic.

Drama: els personatges s'enfronten a situacions dificils. No sempre els protagonistes tenen un final fatal.

El text teatral:

Monóleg: text que escriu el director i els actors interpreten.
Acotacions: guies per l'actor.
Acte: cadauna de les parts d'un text dramàtic.

Agents que intervenen:

Dramaturg: autor de la peça.
Director: porta el text previament escrit.
Actors: interpreten el text escrit.

Els verb 2

El mode:

El mode és l'actitud que pren l'emissor respecte del que expressa amb el verb.
Hi ha tres modes:
Indicatiu: expressa accions que succeeixen realment.
Subjuntiu: expressen accions que podrien succeir
Imperatiu: s'utilitza per manar o demanar alguna cosa.

El temps:

És el moment en que es realitza l'acció.

Hi ha:

Present: tenen lloc en el moment que s'enuncien.

Passat: accions que ja han tingut lloc.

Futur: accions que encara no han tingut lloc.

Formes compostes: formades per haver + participi.

Formes perifràstiques: formades per anar + infinitiu.

L'aspecte:

Indica si l'acció que s'expressa és una acció acabada o inacabada.

Hi ha:

Aspecte perfectiu: són accions acabades.

Aspecte imperfectiu: expressa accions inacabades.

El camp semàntic.

El camp semàntic és un conjunt de parules que tenen un significat semblant i que estan relacionades amb un tema.

Camps semàntics:

Noms: olla, plat, cullera, escorredor...
Verbs: cuinar, guisar, rostir, bullir...
Adjectius: fregit, estofat, cuit, escalivat...

Els hiperònims i hipònims

Hiperònims:
Exemple: fruita és l'hiperònim de sandia.

Hipònims:
Exemple: roure és l'hipònim d'arbre.

La essa sorda i la essa sonora.

La essa sorda i la essa sonora:

L'ortografia de la essa sorda i la sonora:

a) Ajudar-nos amb les famílies de paraules.
b) Les paraules femenines acabades en -ança i -ença van sempre amb ce trencada.
c) Tenim que anar amb compte perquè hi ha mots sonors que pronunciem sords.

La narrativa de misteri i policial.

Als protagonistes s'els presenta un cas a resoldre.
El protagonista es caracteritza per ser: observador, pacient i fer raonament lògics.
En la narrativa policial, cal trobar qui ha fet el crim i com la fet.
En la narrativa de misteri, es té que saber qui està relacionat amb el misteri.
El vocabulari forma part del món del crim.

La narrativa de vivències personals i aventures.

S'expliquen fets rellevants en la vida del protagonista.
El narrador acostuma a ser el protagonista principal. Es narra en primera persona.
L'esforç del protagonista per superar els entrabancs provoca l'avançament del relat.
El protagonista acaba sent considerat un heroi.
Hi ha variacaió de temes: viatges, superació de malalties...
Presenta un argument basat en fets reals.
Els temes i espais solen ser més quotidians.
Poden esdevenir-se fenòmens fantàstics o màgics.

SORTIDA-----VIATGE-----TORNADA

El verb 1

El verb és una categoria gramatical variable. 

Està format per: arrel+morfema.

Infinitius: (-ar, -er, -re, -ir)

Arrel: aporta el significat, invariable.

Morfema: permet conjugar els verbs.

Conjugacions:

Tipus de verbs:

Regulars: arrel no varia.

Irregulars: arrel varia. 

Tercera conjugacio: verbs purs o incoatius.

Purs: afegeixen morfema verbal.

Incoatius: afegeixen -eix.

Comparació entre verbs regulars i irregulars:

Persona i nombre: 

La composició i les normes de l'ús del guionet.

Els mots compostos estan es caracteritzen perquè estan formats per dues paraules.

És habitual que un mot compost estigui format per: verb+nom.
El verb en tercera persona del singular en present d'indicatiu.
El nom en singular o plural.

Una altra forma de formar mots compostos és: nom+adjectiu, nom+verb, nom+nom, adjectiu+adjectiu o adjectiu+nom.

L'ús del guionet:
Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença per: r-, s-, x-.
Quan el primer mot va accentuat.
Quans el mots són repetitius.
Quan el primer mot és un punt cardinal.

Les vocals àtones: vocal neutra, o/u.

Si demanem a qualsevol persona quantes vocals hi ha en català, la resposta serà que cinc: a, e, i, o, u. Tothom ho sap. Però si demanem que ens especifiquin quants sons vocàlics els corresponen, ja no és tan fàcil ni evident.


La vocal neutra:
La vocal neutra, és un soque no és ni el de la a ni el de la e. Podríem dir que és entremig.

Noms i adjectius:
a) La norma general es que el noms en masculí acaben en -e i els que són femnins en -a.
Ex: home, dona...
Noms masculins acabats en -a: dia, indígena, nòmada, ioga, mapa, papa...
Noms femenins acabats en -e: febre, imatge, mare, torre, classe, frase, llebre...

b) Els plurals dels mots que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es.
Ex: el jove----- els joves
      la mare---- les mares
A vegades, implica fer haver de fer canvis en alguns mots:
Ex: la coca----- les coques
      l'arruga---- les arrugues

c) En les terminacions verbals, si el so de vocal neutra és l'últim escriurem -a, i si és el penúltim escriurem -e.
Ex: canta------- cantes
      parlava----- parlaven

d) Una forma útil per saber si en mig de paraula hi va una e o una a quan el so és neutre consisteix a trobar un mot de la mateixa família que tingui l'accent en la síl·laba que ens fa dubtar.

Els sons vocàlics o/u:
Acabem de veure qu la a o la e poden sonar vocal neutra, també li passa a la o, que de vegades sona u.
Ex: córrer-----correrem
La o quan es troba en una síl·laba àtona sona u.
Ex: portaré
Quan una sola grafia (o) es correspon amb dos sons (o, u) de seguida s'ens presenten problemes ortogràfics:

a) Una estratègia possible és fer com en la vocal neutra, trobar una paraula de la mateixa família.

b) La majoria d'adjectius i noms en singular acaben en -o.
Ex: maco, flonjo...
Els que s'escriuen amb -u és perquè acaben en diftong -eu, -ou.
Ex: ateu, peu...

c) Els mots acabats en -s, -ç -tx, -x, -ix, -sc, -st, -xt, i -ig fan el plural en -os.
Ex: cos---- cossos
      traç---- taços

d)   Els mots acabats en -us solen ser invariables:
Ex: focus
      tipus