La síl·laba, el diftong i el hiat.

La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en un sol cop de veu.

Dígrafs: són grups de dues lletres que presenten només un so.
DÍGRAFS QUE SE SEPAREN                DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN         
rr...............ser-ra                                 ny...............se-nya-lar
sc..............es-ce-na-ri                          ll.................o-lla
tx..............mat-xet                              gu................gui-neu
tj...............plat-ja                                qu................qui-nes
l·l..............al-lèr-gic                             ig.................ma-reig
ss..............pas-seig
ix..............cai-xa
tz..............set-ze
tg..............met-ge

Un diftong és un conjunt de dues vocals que constitueixen una sola síl·laba i que, es pronuncien amb una sola emissió de veu.

ALERTA!
Recorda que les vocals es divideixen en fortes(a,e,o)i febles(i,u). Si la primera vocal del diftong és la forta i la segona, la febe diem que el diftong és decreixent. I si és a l'inrevés, l'anomenem creixent.

a + i = ai...............cai-guis
e + i = ei...............fei-na
o + i = oi...............noi
u + i = ui...............cui-na

a + u = au...............cau-re
e + u = eu...............creu-re
i + u = iu.................riu
o + u = ou...............cou
u + u = uu...............duu

El hiat és la pronunciació, en síl·labes diferents, de dues vocals seguides.

Els sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d'una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l'oració.

El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d'altres constituents.

Els gèneres actuals

POESIA:

• posa el focus en la subjectivitat i les emocions de l'autor.
• té una musicalitat (ritme i rima) i disposició gens habitual dels versos.
• les figures retòriques accentuen la musicalitat y en perfilen el contingut.
• considerant el contingut podem trobar composicions sobre l'amor, la mort (elegia), la vida al camp (ègloga).
• presenta una gran varietat d'estructures i rimes que es combinen: quintet, sonet, rima consonant, rima assonant... 

NARRATIVA:

• explicació en prosa d'una successió de fets (reals o ficticis).
• els personatges es troben en un espai i temps determinat.
• el narrador ens guia per la història, que segueix l'estructura introducció-nus-desenllaç.
• mostra una gran varietat de formes i temàtica: novel·la, rondalla, conte, llegenda...

TEATRE:

• es una respresentació dialogada d'una acció
• els actors, damunt d'un escenari, es posen a la pell del personatge.
• no hi ha lectors, sinó espectadors.
• l'obra es divideix en actes y escenes, hi apareixen les acotacions (indicacions en el text escrit que no s representen en escena)
• distingim entre comèdia, tragèdia o drama.

Els Gèneres Clasics

Anomenem gèneres clasics a aquells que es conreaven a l'època antiga, estaven pensades per ser recitades en veu alta.

L'èpica: la conformen els relats escrits en vers que narren fets heroics. Aquells textos que que combinen fets reals amb històries mitològiques de personatges heroics s'anomenen epopeies. L'odisea i la Llíada, que expliquen la tornada de l'heroi greg Odiseu i la guerra de Troia respectivament, en són dos grans exemples.

La lírica: es caracteritza pel predomini dels elements subjectius i emotius. Normalments eren peces per ser recitadas i acompanyades per instruments musicals.

El drama: ens trobem amb uns personatges que davants d'un públic interpreten la història que l'autor ha escrit previament.

POESIA:

• posa el focus en la subjectivitat i les emocions de l'autor.
• té una musicalitat (ritme i rima) i disposició gens habitual dels versos.
• les figures retòriques accentuen la musicalitat y en perfilen el contingut.
• considerant el contingut podem trobar composicions sobre l'amor, la mort (elegia), la vida al camp (ègloga).
• presenta una gran varietat d'estructures i rimes que es combinen: quintet, sonet, rima consonant, rima assonant... 

NARRATIVA:

• explicació en prosa d'una successió de fets (reals o ficticis).
• els personatges es troben en un espai i temps determinat.
• el narrador ens guia per la història, que segueix l'estructura introducció-nus-desenllaç.
• mostra una gran varietat de formes i temàtica: novel·la, rondalla, conte, llegenda...

TEATRE:

• es una respresentació dialogada d'una acció
• els actors, damunt d'un escenari, es posen a la pell del personatge.
• no hi ha lectors, sinó espectadors.
• l'obra es divideix en actes y escenes, hi apareixen les acotacions (indicacions en el text escrit que no s representen en escena)
• distingim entre comèdia, tragèdia o drama.

Els Signes de Puntuació.

La coma [,] pausa breu
Indica una pausa breu en el text. La fem servir per:

• Separar els elements d'una enumeració o diverses paraules.
  He  anat al super per comprar tomàquet, begudes, brou, magdelenes i galtes.
• Marcar un incís en una oració.
  Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla.
• Indicar que ometem alguna paraula.
  Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures.
• Indicar que canvia l'ordre habitual de les paraules.
  Corren molt, aquestes noies.
• Separar les circumstàncies d'una acció.
  Quan sàpigues què vols, parlem-ne.
• En una datació, per separar lloc i data.
  Vilassar de Mar, 7 de desembre de 2014.
• Separar el nom de la persona a qui ens adrecem.
  Martí, acosta't un moment.

ALERTA!!! No escribim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.
Els alumnes de la nostra clase aniran a Ripoll.

El punt i coma[;] pausa mitjana
Indica una pausa mé llarga que la de la coma i més curta que la del punt.
Aquest matís de veagdesresulta subjectiu. El fem servir per:

• Reflectir una relació de prxoximitat entre l'acció expressada en dues frases.
  Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l'estiu quasi mai no hi ha ningú.
• En una enumeració en què apareguin comes, per fer algún incís hi posem punt i coma per separar els elements de l'enumeració.
  Vam passar per Camprodon, on vam comprar embotit; per Vilallonga, on vam visitar l'església; per Setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a Llanars.

El punt [.] pausa total

Indica una pausa lllarga en un text. Després de punt s'escriu majúscula.

Per separar frases, idees o conceptes.
La telefonia acabarà integrant-se al cos humà. Les bicicletes elèctriques s'imposen. Les coses canviaran molt en poc temps.

ALERTA!!! Si una oració acaba amb un altre signe de puntuació, no hi escribim punt.M'ha tocat la grossa?

Els dos punts [:]
Marquen l'inici d'una enumeració. Els fem servir:

• Per marcar l'inici d'una explicació.
  Hi ha diversos tipus de categories: variables i invariables.
• Per indicar que comença uan citació.
  Ala de Corb va dir: "Pare, jo vldria estudiar."

Punts suspensius[...]
Els punts suspensius sempre són tres. Els fem servir:

• Per indicar que una enumeració podria ser més llarga.
  Han vingut de sort, de Tremp, de Lleida, de Tortosa, de Ponts...
• Per indicar que una frase està inacabada.
  Voldria que no em deixesis amb la paraula a la...

ALERTA!!! No escribim punts suspensius desprès de ''etc''.
                 Tampoc si em acabat una enumeració amb una ''i''.
                 Si una frase acaba en punts suspensius, no cal afeigir un punt final.
                         

L'interrogant[?]
És el símbol que indica una pregunta directa. Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents: 

• És preferible posar el signe d'interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase es tan llarga que ocupa més d'una línia de text, l'interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l'entonació adequada a temps.                                   ¿Vols dir que no fóra millor que abans d'anar a l'escola passessis per casa a agafar la bossa d'esport i la motxilla amb el berenar?
• En que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d'evitar escriure més d'un signe d'interrogació seguit.

Heu tingut un accident?

• Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d'interrogació i el d'admiració.

Heu tingut un accident?!

Heu tingut un accident!?

• El signe d'interrogació es fa servir en les preguntes directes. Quan l'estil és indirecte, no es posa signe d'interrogació.

Que he de fer?

No se pas que he de per.

L'admiració[!]

És el signe que es fa servir per expresar alegria, sorpresa, ensurt...

Tot i que es ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:

•  En general, pel que fa a la posició, seguim les  mateixes normes del signe d'interrogació, però, es molt més rar de trobar-lo al començament d'una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.

Que bèstia!

Ajusteu aquesta porta si us plau!

• En una frase només hi pot haver un sol signe d'admiració. Cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.

Quin fàstic!

Cometes[" "]

• Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d'algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.)

La Joana va entrar i va dir: "Així no podem anar en lloc".

No facis gens de cas a l'Andreu: és un sapastre amb totes les lletres.

 
Parèntesis[()]

• Indiquen un incís o una intercalació d'informació secundària dins una frase més amplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix. 

Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.

• Sovint són intercanviables amb els guions  i amb les comes.

El guió[-]

• Pot substituir el parèntesis quan es tracta d'incisos.

Els germans de la Maria-en Pere i en Lluís-arribaran dissabte que ve.

• Indica que diu cada persona en un diàleg.

-Aixó que et vaig a dir és molt important.

-T'escolto.

• Separa el diàleg del que diu el narrador.

-Cantarem fins que surtis a la finestra -fan els nois de la colla tot cridant davant ca la Clara.

Que és la Literatura? (Distingim tres gèneres literaris.)

Narrativa: textos normalment escrits en prosa en que un narrador fa que uns personatges desenvolupin unes accions. Normalment es narra en tercera persona o en primera i amb el temps verbal en passat. La rondalla, el conte i la novela són les formes més caracterítiques.

Poesia: textos normalment escrits en vers i en temps present, fet que els fan més intimistes. Mostren pensaments i reflexions privades de l'autor. Es representa en forma de poema culte, experimental i popular.

Teatre: textos dialogats escrits per ser representats per un o uns personatges en un escenari. El narrador desapareix per donar pas als personatges, els cuals acostumen a parlar en present. En destaquen la comèdia, el drama i la tragèdia.

Categories Gramaticals

Nom: anomena o designa una entitat, una cosa, un animal o una persona.

La recepta d'aquest plat té un ingredient secret.

Determinant: actualitza el nom, l'acompanya (normalment al davant) per identificar-lo, presentar-lo o per situar-lo.

Els vagons de mercaderia són lletjos. 

Pronom: substitueix un nom, es refereix a un nom sense dir-lo propiament.

Ells vindran demà passat.

Adjectiu: caracteritza el nom, n'indica les característiques.

La cursa atlètica va ser extraordinària.

Verb: expressa una acció, procés o esdeveniment.

Amb una mica de sort pescarem sardines.

Preposició: relaciona paraules.

Prendrè un batut de cacau amb nata.

Conjunció: relaciona parules o oracions.

Vaig ensopegar i vaig caure de cul.

Adverbi: caracteritza les circumstàncies en les cuals es desenvolupa una acció: el temps, el lloc, la manera, la quantitat...

Avui marxarem precipitadament.

Interjecció: expressa una emoció.

Visca!Eureka!Som-hi!